Artistes

                                               JORGE OTEIZA

És un dels creadors espanyols més importants del segle XX, amb un treball artístic extremadament personal. Les seves escultures parteixen de l'estudi de la relació entre el volum i l'espai, iniciada per les primeres vanguardies, a la vegada que comparteix amb altres artistes una particular sensibilitat cap a tot lo abstracte, espiritual i humanista.
Va començar la seva carrera artística a la Escuela de Artes y Oficios, a Madrid, on fa i exposa les seves primeres escultures.
Al 1935, viatja a Llatinoamèrica on exposa en diferents ciutats, mentre es dedica a ensenyar i a la investigació de l'escultura precolombina. En aquest període escriu alguns dels textos fonamentals per a la comprensió del seu procés artístic.
Quan va tornar a Espanya, al 1948 va començar una constant experimentació del que ell mateix ha definit com "la naturaleza estética de la Estatua como organismo puramente espacial", mentre aborda l'encàrrec de la estatueta de la Basílica de Aránzazu.

Al 1957, rep el Premio Interacional de Escultura a la IV Bienal de Sao Paulo, i edita un catàleg amb el text "propósito experimental, 1956-57", en el que es funamenten els principis bàsics de la seva obra. A partir d'aquests, desenvolupa nous assajos que culminen les seves obres preminimalistes. En aquells anys relaciona el buit que troba a la seva obra amb el dels cromlechs de la prehistòria basca i desprès d'arribar a la conclusió experimental que "ya no se puede agregar escultura, como expresión, al hombre ni a la ciudad", i d'aquesta manera, Oteiza abandona la producció escultórica.
Durant els anys seixanta, l'artista s'entrega a l'investigació estètica i lingüística, particularment de la cultura basca, i s'implica activament en la causa política i social, per a tornar a l'escultura entre 1972 i 1975. 

                          

PHILIPPE HALSMAN 

Va treballar per a la revista Life acceptant nombrosos encàrrecs. 
Philippe Halsman és un dels fotògrafs més originals i amb més inventiva de tot el segle XX. Va néixer el 1906 a Riga i, abans de dedicar-se a la fotografia, va estudiar enginyeria elèctrica a Dresden. 
En la seva joventut va ser acusat de parricidi, pel que va passar 2 anys a la presó. El 1928 es va traslladar a París on es va establir com a fotògraf de moda i retratista independent. Allí va treballar per a la prestigiosa revista Vogue.

                           

JUMP PICTURES

Halsman és l'autor d'una sèrie de fotografies mundialment conegudes trucades Jump Pictures.

 En elles, tots els seus personatges estan en l'aire saltant davant de la càmera. Els protagonistes

 d'aquestes fotografies són normalment personalitats famoses de l'època, artistes, pintors,

 actors i actrius, etc.

Aquesta sèrie és característica de l'humor enginyós que envolta tot el treball de Halsman.

Pretenia aconseguir la naturalitat dels seus models. Quan salten el cervell no pot controlar

amb total precisió l'expressió de la cara.

FOTOGRAFIA SURREALISTA  

La seva amistat amb Salvador Dalí i la seva proximitat al món surrealista amarar gran part de les seves fotografies. Tots dos van treballar junts durant més de 30 anys. Halsman va

aconseguir com ningú expressar les idees de l'artista català a través de les seves imatges.

Al llarg de la seva carrera van posar davant de la seva càmera personalitats com Albert Einstein, Frank Sinatra, o Richard Nixon i va aconseguir ser portada de Life en més de 

100 números.

Philippe Halsman va morir a Nova York el 1979. 

SALVADOR DALÍ

Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, decorador, escriptor i pensador català, un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible. Es considerava a si mateix més bon escriptor que pintor i assegurava que si havia de passar a la història preferia fer-ho com a pensador; la seva actitud còmica, però, si d'una banda el va catapultar a una fama mai vista, de l'altra va dificultar seriosament l'estudi de la seva filosofia i reflexió. En pintura, una de les seves obres més conegudes és La persistència de la memòria, també anomenada Els rellotges tous, que data de l'any 1931. En escriptura, es considera que la seva obra capital és l'autobiografia Vida secreta de Salvador Dalí, que data de l'any 1942 i comença dient: "A sis anys volia ser cuinera, a set Napoleó, i la meva ambició no ha parat de créixer des d'aleshores". Les seves majors obres, en què va treballar fins als darrers anys de la seva vida, foren el Teatre-Museu Dalí de Figueres i ell mateix.
Encara que els seus principals mitjans d'expressió van ser la pintura i l'escriptura, també va fer incursions en els camps del cinema, l'escultura, la moda, la joieria, la decoració i el teatre, disciplina en què va treballar com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf.
Va saber treballar enormement la seva faceta pública. La seva muller i musa, Gala Dalí, fou un dels personatges cabdals dins de la seva biografia i gestora econòmica, que li valgué l'apel·latiu d'«Avida Dollars» (anagrama de Salvador Dalí). Les seves aparicions en públic, bé fossin entrevistes o happenings, no deixaven indiferents; i la seva relació ambigua amb el franquisme feren d'aquest personatge una icona polièdrica del segle xx. El contemporani i també empordanès Josep Pla li dedicà un dels capítols d'Homenots, en què, entre altres coses, diu:

"Ens trobem davant d'una exaltació sense fre del personalisme, davant d'una falta de pudor indecent, de l'estirabot final de la crisi del sentit del ridícul. Una obra saturada d'una imaginació desbordant, sovint divertidíssima. Un magma palpitant de vida barreja de perversitat i de puerilitat, d'arrauxament i de precaucionisme infal·lible. Una llibertat mental extraordinària. El seu cèlebre bigoti és un objecte que es penja i despenja a voluntat. Dalí voldria amenitzar el món, trencar la crosta de grisor, de mediocritat, que l'envolta, convertir la gent en éssers irreductibles, insolubles, impossibles d'intercanviar".

 

 

GERMANS CASTELLS I PLANES

Castells i Planas de Cardedeu és un taller de construccions escenogràfiques situat a prop de Cardedeu, des d’on els germans Jordi i Josep Castells i Planas i part dels seus descendents han creat escenografies per a companyies teatrals com Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom o La Fura dels Baus. També han treballat per al cinema, la televisió i la publicitat.^[1] El 2015 aquesta entitat va rebre la Creu de Sant Jordi "per la creativitat i l’ofici demostrats durant més de tres dècades i la seva contribució valuosa a la cultura.

 

 

HENRI CARTIER

Henri Cartier-Bresson va ser un cèlebre fotògraf francès a qui molts consideren el pare del fotoreportatge la fotografia de carrer i la fotografia natural una activitat que li va fer adoptar el format de 35 mm de bon començament. Va defensar sempre la idea d'atrapar «l'instant decisiu», versió traduïda de les seves "images a la sauvette". Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l'agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymur i George Rodger.
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.

 

 

 ROBERT CAPA

Ernö o Ernest Andrei Friedman, més conegut com a Robert Capa (Budapest Hongria 22 octubre 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), va ser un dels fotògrafs dels corresponsals guerra més famosos del s . El soldat caigut (1936), La batalla del riu Segre (1938) i Refugiats de Barcelona (1939) centren la seva crònica de la guerra civil espanyola.  Xina (1938) documenta el conflicte sinojaponès i, finalment, El Dia D (1944) i Alliberament de Leipzig (1945) presenten les seves fotografies de la Segona Guerra Mundial.

 

 

 

 CRISTINA OTERO

Cristina Otero és una fotògrafa espanyola que actualment viu a Madrid. Coneguda per els seus autorretrats, va nèixer a Galicia i és la més gran de tres germans. Sent autodidacta, Cristina va descubrir la fotografia quan tenia trenze anys, i als quinze va tenir la seva primera exposició en el Kir Royal Gallery, a València, convertint-se així, en l'artista española més jove en exposar individualment. Lloc web 

 

 

 

 

 

 

 

DAVID BOWIE 

David Bowie va ser un cantant, compositor, actor, músic, arranjador i productor musical, que va morir, amb només 69 anys, aquest mes de gener de 2016, a causa d'un càncer de fetge que patia des de feia temps.
Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
 Després de tres anys corresponents a una etapa d'experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single "Starman" i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars. David Buckley, el seu biògraf, descriu l'impacte del Bowie d'aquesta època dient que «va desafiar al nucli de la música rock de l'època» i «va crear, possiblement, el personatge més important de la cultura popular». La vida relativament curta de Ziggy va provar ser només una faceta d'una carrera marcada per contínues reinvencions, innovacions musicals i presentacions visuals de tota mena.

Algunes de les cançons més destacades  de D.Bowie són:

• Blackstar

 

• Life on Mars? 

• Heroes

 

FRANCESCA WOODMAN

Va ser una fotògrafa d'Estats Units, filla d'una família d'artistes.
La seva obra està formada per retrats de dones en blanc i negre, on ella és qui fa de model la major part de les vegades. El cos és un dels temes principals de la seva fotografia, les figures apareixen borroses, i molts cops en espais degradats. El surrealisme i el futurisme també van ser presents en les seves obres.

Francesca va suïcidar-se quan encara era jove, ja que va caure en depressió a causa de què cap revista volia publicar el seu treball i una forta ruptura sentimental.

Si voleu més informació sobre aquesta artista clikeu aquí.

CINDY SHERMAN

Va ser una artista, fotògrafa i directora de cinema d'Estats Units molt reconeguda durant el segle xx. En aquest cas, la seva obra fotogràfica no es pot considerar del tot autoretrats, ja que ella es feia fotos disfressada de personatges diferents, com a gran pintora que també era, aconseguia caracteritzar-se d'una manera que semblava persones totalment diferents. Utilitzava molt els colors, perruques, barrets, roba diferent de la seva...

Si voleu més informació sobre aquesta artista clikeu aquí

 

CRISTINA NÚÑEZ

És una fotògrafa Espanyola, que després d'haver passat per un passat obscur, està donant a conèixer l'autoretrat terapèutic. Segons ella, l'autoretrat és un instrument meravellós per treure el que tenim dins i poder conèixer les nostres diferents identitats. Actualment està treballant amb la teràpia de l'autoretrat amb presos, però te pensat arribar a molta més gent, com per exemple els adolescents, ja que formen part de l'època on ella ho va passar pitjor.

Si voleu més informació d'aquesta artista clikeu aquí.

 

 

 

 

 MARINA ABRAMOVIC

Marina Abramović (Belgrad, Iugoslàvia; 30 de novembre de 1946), artista sèrbia de performance que va començar la seva carrera a començaments dels anys 1970. Activa per més de tres dècades, recentment ha estat descrita per si mateixa com l'«Àvia de l'art de la performance». El treball d'Abramović; explora la relació entre l'artista i l'audiència, els límits del cos, i les possibilitats de la ment, dintre de l'art efímer.

PISTOLETTO

Michelangelo Pistoletto ( Biella , Piemont , 25 de juny de 1933) és un artista i teòric de l'art italià, considerat un dels principals representants de l'Art Povera .
Normalment , en les seves obres treballa amb el happening , l'acció o posada en escena, a la qual concedeix gairebé tanta importància com a l'obra en si. Utilitza materials de tot tipus , molts d'ells procedents de la vida quotidiana, des de roba , diaris usats, fusta o cartró. La utilització de miralls , sobre els quals actua , pinta imatges o simplement col·loca de determinada manera , és un dels seus temes recurrents.
Algunes de les seves obres es conserven en museus d'art contemporani de tot el món, com la Tate Gallery de Londres o el Museu Reina Sofia de Madrid .

  

 

ERIK JOHANSSON

Erik Johansson ( nascut a l'abril 1985) és un artista d'origen suec amb seu a Berlín que crea imatges surrealistes recombinant fotografies i altres materials .  Ell capta les idees mitjançant la combinació d'imatges en les noves formes de crear el que sembla una fotografia real, però amb inconsistències lògiques per impartir un efecte del surrealisme. Algunes imatges acabades són la combinació de "centenars de fotografies originals", així com les matèries primeres, Johansson gasta desenes d'hores mitjançant imatge de programari de manipulació , com Adobe Photoshop per alterar la imatge digital i per il·lustrar la seva idea .

 

SOPHIE CALLE

És una escritora, fotògrafa i artista conceptual francesa nascuda al 1953. El principal objectiu de la seva obra és la intimitat i de manera particular la seva pròpia. Per a això utilitza gran diversitat de mitjans de registre com llibres , fotografies , vídeos , pel·lícules o performances.