Disseny

DISSENY CARPETA


 

Opinió personal


Ara que he de valorar el meu tercer trimestre, el comparo amb la resta del curs. Vaig començar-lo amb ganes però no vaig ser prou constant i tot i que els meus resultats considero que van acabar sent bons, podrien haver estat molt millor i presentats a l'hora.
Comparant-me amb aquests últims, puc dir que aquest tercer trimestre he millorat, tant en constància com en resultat, m'he conscienciat a aconseguir una bona nota, i per això he buscat fer-ho lo millor possible. El disseny del producte, en especial, he intentat innovar lo més possible, ja que es tracta d'un producte que no existeix, i a part de fer un cartell també he fet un anunci.
Crec que aquest trimestre em mereixo una bona nota, no diré un 10 perquè es lleig, però és el que necessito per pujar-me la mitja... Així que diré un 9 alt, perquè crec que he fet una bona millora i m'he esforçat bastant.

El disseny social

El passat dilluns 8 de Maig, ens va visitar la Fanny, exalumne del Bellera que està fent un màster a l'estranger després d'haver fet la carrera de DISSENY SOCIAL. I va venir a parlar-nos de la seva carrera i el que representava per ella.
Per a començar, ens va fer reflexionar sobre el significat del disseny per nosaltres. El disseny és tot, deiem la majoria. I aquesta qüestió va passar a plantejar-nos que era el disseny social. La Fanny va explicar que quan va començar el seu grau, van decidir no donar-li cap definició d'aquesta branca del disseny, i va proposar als alumnes que fessin la seva pròpia idea del que era.
Personalment, després de la seva explicació, jo vaig arribar a la conclusió que aquest dissenys es basava en la creació o redisseny de productes que poguessin ajudar a la societat.
Va passar a mostrar-nos diferents projectes en els que ella havia participat. Des d'una taula ben innovadora, fins al seu projecte de final de carrera, la SILMA.

LA SILMA

Es tracta d'un guant que protegeix les protesis a l'hora de fer feines.
Ella va decidir fer aquest producte després de veure que la seva amiga, qui porta una protesi al braç, se la treia per estar per casa. Tenen un preu molt elevat, de manera que es busca fer-lis el menys dany possible, per allargar la seva durada.
Es per això que SILMA, està adaptat a la forma de la mà i es apte per a dur a terme feines de casa.
 
AQUÍ trobareu l'anunci del producte.

  

Per acabar, vam fer una mena d'exercici  que ens servia a l'hora de fer pluja d'idees. Ens va fer plantejar un problema social, que poguéssim millorar amb un producte, i pasariem a fer un dibuix esquemàtic en un minut, fariem un total de 10.

Jo vaig pensar en el meu avi, i evidentment molta gent gran més, que al asseure's a la cadira en algunes ocasions rellisquen i la cadira es tira cap endarrere fent-los caure. De manera que vaig pensar en diferents idees per adherir la cadira al terra i evitar el moviment inesperat.

Sincerament, i tot i que no estic interessada per el món del disseny, vaig trobar la seva xerrada ben inspiradora. Tant per les ganes que mostrava per el que ella estudiava i estava fent, com per la proximitat que transmetia, però sobretot per l'esforç que va fer per aconseguir alló que realment volia arribar a estudiar.

 

La forma dels objectes  (resum)

El disseny es conegut com el conjunt d’operacions mentals i tècniques per a imaginar la idea d’un objecte i fer que aquesta idea adquireixi una forma concreta que es pugui construir i que respongui a les necessitats previstes. Però aquesta definició pot variar a partir d’uns factors:
  • La funció.
  • Els requeriments físics.
  • Factors ergonòmics.
  • El tipus de material.
  • La via projectual.
  • Adequació de l’objecte a un estil i paràmetres estètics.
  • Les estratègies de publicitat.
  • Necessitat d’innovació tencològica.

Es aleshores el dissenyador qui decideix davant d’aquestes funcions.

Durant els anys aquests factors han variat molt:

  • La rellevància de la forma per sobre la funció:
    • Inicis de producció de dissenys industrials, sXIX, es dissimulava les característiques funcionals amb ornamentació.
    • Anys 30, 40 s XX, aparença era determinada per el proposit d’atraure al públic i vendre més, STYLING.
    • Avui en dia encara s’utilitza.

  • La funció determina la forma:
    • Moviment Modern, primeres dècades sXX. Funcionalisme, corrent que diu que la bellesa i el valor d’un objecte o edifici depen de l’assoliment de la funció per a la que han estat dissenyats. La bellesa dels objectes és una conseqüència de la correcta funció.
  • Tant la funció com la forma:
    • S’ha intentat considerar els aspectes formals i funcionals, per a tenir la mateixa importància. Un objecte bell és el que la seva forma comunica la seva funció.
Depenen de factors culturals, de pensament, valors i gustos de cada època.

REDISSENY D'UN PRODUCTE

En aquest treball, el que duré a terme, és la creació d'un nou producte, un redisseny, a partir d'un que ja existeix, tenint en compte la seva utilitat i quines millores pot tenir.
Per començar vaig començar a pensar en diferents productes que podien necessitar una millora, tant per la seva forma com per a la possibilitat de que la seva utilitat pogués ser millorada. El brick de llet, és un producte que realment crec que presenta certs problemes, però vaig valorar que potser estaria bé fer una millora més significant que no pas la que es pogués fer en un brick. De manera que vaig decidir decantar-me per a modificar l'util.litat d'un Penja-Robes.

Sempre passa que quan vas a vestir-te i fa fred, i has de passar de portar el pijama calent a posar-te la roba freda de l'armari, tens l'horrible sensació de fred que a ningú li agrada sentir. És per això, que trobar una manera de que la roba ja estigui calenta a l'hora de posar-se-la, milloraria notablement el nostre humor per el matí.
De manera que vaig crear el meu disseny, el qual consistia en una bossa de gel tèrmic subjectat al penja-robes, que permetria escalfar la roba uns minuts abans de que ens vestíssim.

 

La bossa de gel que s'utilitza, és ja existent, i té una funció d'escalfador de mans o butxaques, i s'utilitza molt a països freds. El model exacte, i que jo utilitzaria en el cas que aquest producte es produís, seria el de la marca KIEROESO.  I es crearien diferents mides, depenent la forma de la roba.
És reutilitzable, de manera que quan s'ha utilitzat s'ha d'escalfar amb aigua calenta per a que torni a funcionar.

                                                                              
 El material que s'utilitzarà per al penja-robes és indefinit. Pot ser de fusta amb una mena de forats per a col.locar-li les anelles, o es podria utilitzar qualsevol altre penja-robes i que les anelles es poguessin aguantar a partir de la barra inferior.


             



ANÀLISI DE DOS OBJECTES

     Resultado de imagen de mueble           Imagen relacionada

 

1. El primer moble, representa l'imatge de qualsevol que podríem trobar al menjador de casa nostre. Presenta una forma rectangular amb sis forat també rectangulars, els tres inferiors amb calaixos, es subjecta sobre unes petites potes situades a cada cantonada, i la part superior del moble sobresurt per els costats.
El material utilitzats són la fusta, i probablement també el ferro per a les nanses dels calaixos.
La funció d'aquest moble, a part de decorativa, pot servir tant per l'emmagatzematge de diferents objectes de mides més o menys reduïdes, ja que sinó no hi podria cabre als forats, o també, com a suport d'una possible televisió o algun altre element de decoració.

2. El segon objecte, és un bol de cuina. Té una forma arrodonida, i obert per la part de dalt, les dimensions són reduïdes, però va relacionat amb la seva funció. La utilitat d'aquest producte, és la de contenir l'aliment que es vulgui dipositar a dintre.

S'ha de dir que els objectes no tenen molts elements en comú, però podríem destacar-ne un parell. Per començar, cal dir que els dos a part d'estar fets del mateix material, fusta, tenen una funció més o menys semblant, ja que els dos busquen emmagatzemar quelcom en el seu interior. Tot i així el  moble és molt més funcional i no serveix per emmagatzemar menjar.

DISSENY SAMARRETA

 

 

PACKAGING

GLOSSARI DE PACKAGING (sota de tipografia)

El Packaging fa referència a la part del marketing que s'encarrega del disseny d'envasos i embalatge.

Els embalatges i envasos han de complir una sèrie de característiques i exigències funcionals, econòmiques, ecològiques i comunicacionals:

Funcionals: protegir, transportar, emmagatzemar, facilitar l'ús del producte i mantenir-lo en els seves condicions òptimes fins que sigui adquirit pel comprador. També ha de permetre que el puguem agafar, que el puguem apilar conjuntament amb d'altres, etc.

Econòmiques: l'envàs ha de ser rendible i la seva fabricació o incorporacióal producte ha de poder, si s'escau, integrar-se fàcilment en el procés final de fabricació del producte. S'ha d'evitar que el packaging encarregui molt el producte i també ha d'evitar costos excessius durant la distribució.

Ecològiques: ser un envàs reutilitzable, reciclable, biodegradable, que no provoqui restes o residus durant la seva fabricació, que no alteri o malmeti els productes.

Comunicacionals: ha de ser el suport d'informació per a l'usuari. Ha de ser fàcil de localitzar i de diferenciar. Pot aportar significació i importància al producte i contribuir a la identitat de la marca.

Elements a considerar dels envasos i embolcalls

-Adequacióal producte i a les funcions que ha de complir
-Material
-Tractament que s'ha fet al material
-Tecnologia de fabricació
-Forma
-Tancaments, unions
-Punts de suport
-Nanses o d'altres elements per a subjectar-los i manejar-los
-Elements de protecció (dobles parets, recobriments...)
-Part gràfics (superfícies, tipografia, composició dels textos, color, imatges...)


EL MEU PACKAGING

Per a triar la idea del meu packaging, vaig començar a pensar en millores en alguns ja existents, si presentaven alguna dificultat, o considerava que estèticament podien millorar. Bàsicament vaig centrar-me en aliments, però em sentia limitada, no tenia cap idea clara. Aleshores vaig pensar en el suport dels aliments, un CARMANYOLA, no hi ha res més útil que una carmanyola a l'hora d'anar de "Picnik", d'excursió... De manera que vaig decidir crear un packagint per a una carmanyola, que inclogues tant coberts com un tovalló, i a la vegada fos fàcil de transportar i lleuger.

Per a començar vaig buscar diferents packagings amb els quals inspirarme, i quests són els que vaig trobar:








Tots presenten diferents característiques, tant de material com estèticament, tot i així la funció és limitada, només són per transportar, de manera que afegir-hi els estris per a menjar seria una bona innovació.

Partint d'aquest packaging que he trobat a la web, hi ha la possibilitat d'afegir-hi aquí els coberts:


              


                     
Després de fer aquesta recerca, vaig acabar decidint quin seria el meu packaging definitiu. Aquesta carmenyola, vindria amb un packaging especial, de fusta, perfecte per anar de picnic i per transportar.
L'interior estaria separat per 5 parts:
  • La del centre, on se situaria la carmenyola.
  • La de la dreta, amb uns coverts.
  • L'esquerre, amb els altres coverts.
  • La de davant, on hi hauria una espècie de superfície per poder menjar-hi a sobre.
  • La de darrer, on hi hauria una butxaca per a guardar el tovalló o el que cadascú vulgui.
   L'exterior, com ja he dit esta fet d'una fusta molt lleuger, i es transporta agafat per una corda. Com a decoració, podem tenir el producte senzill sense res, o també personalitzar-lo.
                          







TIPOGRAFIA

GLOSSARI DE TIPOGRAFIA (a baix de la pàgina)

Creació de tiografia:

Per a crear la meva tipografia, faig començar a inspirar-me en altres lletres que a mi m'agradaven. Formes geomètriques, senzilles, amb poc color... I vaig crear diferents esbossos per a crear un estil semblant.



Al veure que la tipografia que havia estat dissenyant no era molt factible ni del meu gust, vaig decidir canviar completament d'estil, creant així un disseny de lletra com "desfet", un desordre ordenat, una mena de gargots semblants als que es podrien fer a classe avorrits.


 Després de fer diferents esbossos vaig començar a fer el disseny definitiu de les lletres amb el photoshop. Vaig escollir un color verdós per a aquestes, unes formes poc definides i molt diferents entre elles, tenint com a punt en comú el to de color i una espècie de gargots de color negre que les envoltaven.



Quan vaig tenir finalitzada la tipografia, vaig adonar-me que no havia fet les lletres amb cap temàtica concreta, podien ser aplicades a diferents àmbits. Em recordava a dibuixos animats, alguna mena de parc d'atraccions, jardineria... I vaig acabar optant per el que em va semblar més obvi, el Moc, vaig recordar que hi havia un producte al mercat anomenat SLIM que era una espècie de moc elàstic per als nens, i vaig decidir fer un cartell relacionat amb això.


VALORACIÓ PERSONAL

Durant aquest trimestre, crec que he treballat força. Penso que tot i que he acabat presentant tota la feina a l'hora, no m'he organitzat massa bé per fer-la. Trobo que ha estat molt interessant tot el que hem fet, ja que hem treballat el disseny des de àmbits molt diferents, i sobretot el fet de desenvolupar-ho a través de projectes ha fet la feina molt més amena i dinàmica. Crec que m'ha servit bastant i m'ha permès descobrir i informar-me sobre temes i problemes del món que desconeixia.
Per al següent trimestre em comprometo a treballar més i millor. Per ara, crec que amb la meva feina feta durant el trimestre em mereixeria un 8-9, ja que ho he fet tot i he treballat regularment.


CONTRAPUBLICITAT

Muertas y dispuestas: así nos muestran los medios.

Aquest article, parla sobre la imatge de les dones en la publicitat i els medis de comunicació. Basicament és mostren dèbils i sumises, donant així una imatge d'inferioritat sobre els homes. També s'hi tracten diferents temes, però un que vull destacar és el fet de que això esta molt introduït en la nostre societat. No som conscients, però donem per normals molts actes que realment són molt matxistes i perjudicials per a la societat. No podem demanar una millora als medis de comunicació, a les revistes... quan ni tant sols nosaltres mateixos som capaços de canviar la nostre visió. És un problema de la societat en general, i sobretot de la publicitat, i només si la gent es consciencia molt, que veurem una gran millora.

Anuncis publicitaris

He escollit diferents anuncis publicitaris per a analitzar, entre ells hi ha de moda, menjar i perfum o estètica.

      ROBA


Aquest anunci, de la marca Versace, montra tres noies i un noi, promocionant roba de la marca, a la neu. Tot i que personalment cregui que aquesta fotografia te el seu encant, tant per l'edició com per la composició, trobo que molt dels elements estan fora de lloc.
Per començar, les models. Com ja és normal en molts anuncis d'aquesta mena el cos de la dóna està molt idealitzat, cames llargues i primes, cabells rossos... La postura, tal i com es deia a l'article de l'exercici anterior, és bastant submisa, tombades al terra amb la mirada penetrant a la càmera, tot i que una mica desafiant. En canvi, la imatge de l'home, com també en la majoria d'anuncis, mostra un posat molt masculí, situal a dalt de tot del turó sense samarreta, i amb un aire de superioritat observant la resta de la imatge.

      MENJAR

 Aquest anunci, també tracta la contrapublicitat. A partir de la marca Haribo de llaminadures, s'ha volgut mostrar el que realment és. Sucre. Canviant d'aquesta manera la H de Haribo per la C de Caries, formant així Caribo, i remarcant el fet de que és sucre tot el que aporta aquesta llaminadura, i que és molt perjudicials per a la salut vocal dels nens, ja que és causant de càries.

     COSMÈTICA (BANDAS DEPILATORIAS)




Aquest tres anuncis, de la marca Veet, anuncien productes depilatoris. Tant bandes depilatories com crema. Tots els anuncis d'aquesta mena, igual que els de compreses o tampons, mostren de manera molt fàcil i senzilla coses del dia a dia de les dones, quan qualsevol pot dir que la depilació o la menstruació no són coses agradables ni tant perfectes. No té sentit que. en un anunci de depilació no es vegi ni un sol pel, no pot ser que es passi una banda de cera per una cama sense cap pel, i esperar que la gent d'aquesta manera pugui veure un resultat fiable. Per no parlar de la durada de la depilació, HASTA 28 DÍAS DE SUAVIDAD, fals. És molt variable depenent de la persona, i la suavitat no depèn de les bandes que utilitzis, perquè realment no aporten massa suavitat.
Bàsicament, aquest anuncis intenten donar una imatge dels temes més tabú de les dones, que no ajuda a que aquests es normalitzin en la societat.

El meu anunci de contrapublicitat

Per a fer el meu anunci de contrapublicitat, vaig començar a pensar en diferents temes que podia criticar, i els abrics de pell va ser un. Investigant vaig descobrir que molts animals eren assasinats per aconseguir pell o fer cosmetics i olis. Entre aquests animals vaig llegir sobre les foques, qui eren assasinadas a cops de pica quan només són unes cries, per a que desprès se'ls hi arranqui la pell quan encara estan conscients. Diferents marques, entre les quals VERSACE, utilitzen o han utilitzat pell o carn de foca per a la seva línia de moda o cosmètics, de manera que vaig pensar en crear un cartell on es veies una model amb un abric de pell, si podia ser de foca, i afegir-la sobre un fons de sang, neu amb sang, per simbolitzar el patiment d'aquests animals, i altres també utilitzats.



ANUNCI ORIGINAL





               




ANUNCI DEFINITIU


Aquest ha estat el resultat definitiu del meu anunci de Contrapublicitat. He provat diferents fons fina ha trobar el més adient, he afegit una pica a la mà de la model per tal de simbolitzar els caçadors de foques, i li he posat sang als ulls per a representar el patiment, a la vegada d'aquestes. I sense oblidar-me de col.locar les lletres VERSACE, que sempre queda bé encara que el producte que es ben sigui fruit de l'horrible acte de l'home.

DISSENY PORTADA NOU9

 

Esbossos


 

 

El meu cartell

  • Opció1: en aquest cartell he volgut simbolitzar la identitat catalana, i a la vegada dels catalans amb un sentiment independentista.

     

     

  •  Opció 2: en aquesta portada he volgut mostrar la tradició catalana. El tió, és característic de Catalunya, de la mateixa manera que la botifarra amb mongetes ho és, simbolitzant així un Nadal nostre.

     

 



 

CARTELL DEFINITIU


  • Opció 3: en aquesta portada volia simbolitzar el carrer per Nadal, el sentiment del carrer, un sentiment independentista i de festa.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Retoc d'imatge 1

Enquadrament