Còmic

00. ACTIVITAT PRÈVIA. Definició del mitjà i trets distintius.

El còmic és un gènere narratiu que combina il.lustracions i texts. Es caracteritza per:

   Transmetre un missatge narratiu.

   Tenir un codi basat en imatges.

    Pot incloure llenguatge verbal.

    Està dirigit a un públic nombrós i popular.

    Té com a finalitat distreure o adoctrinar.

 01. HISTÒRIA DEL CÒMIC.

Quan parlem dels avantpassats del còmic, és inevitable parlar sobre els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites amb dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira, que contenen imatge i text.

Altres exemples son les vidrieres, el tapis de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o de de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els que, mitjançant imatges, expliquen al pobre històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els codis, pintats per els maies i els azteques) fins hi tot les primitives pintures rupestres.

El còmic, que neix gairebé al mateix temps que el cine, desenvolupa un llenguatge icònic, i les primeres vinyetes, totes de la mateixa mida, i amb texts al peu o tímidament inclosos en el dibuix, que més tard seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situacions, i sobre tot, hi ha una ràpida evolució dels texts. Aquests inclouen, gairebé des del principi, bafarades; la seva particular forma, així com la seva mida i el dibuix de les lletres, constitueixen, per ells mateixos, tot un mode d'expressió independent.
El còmic es considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental. El seu punt de partida aquí, té el seu punt de partida en l'aparició de l'impremta, al 1446, i de la litografia al 1789.
Cap a finals dels segle XIX tant a Europa com a EEUU, els diaris recorrien a diferents incentius amb la finalitat d'atraure el major nombre possible de lectors, i per conseqüent, controlar el mercat.
Hogan's Alley de Outcault i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper, van ser els que van establir les bases del còmic actual.
La autèntica edat d'or del còmic va ser a mitjans del segle XX, quan proliferen les tires diàries a la premsa, els Comic Books i els Superherois. En aquest moment, quan el còmic experimenta una ràpida expansió internacional, diversificant ampliament el génere. En l'actualitat  trobem una gran varietat de tipus de còmics. 

02. LA VINYETA.

     La vinyeta és la unitat definitòria del còmic perquè integra la imatge, els signes graficoplàstics i        el text.
    Les vinyetes poden ser de diverses formes i grandàries, i això varia segons el tipus d'espai que s'hi       representa i l'acció que s'hi explica.

  Vinyetes amb vores:  és una vinyeta convencional, de forma quadrada o rectangular, dins del qual       s'inclou un moment de la narració

  Vinyetes sense vores: és un recurs molt comú per reflectir diversos significats.

  Vinyetes de formes variades: produeixen diferents sensacions, d'acord amb la situació de la narració, per exemple tensió o desencadenament de l'acció.

 Vinyetes de bores ondulades: indiquen que es tracta d'un somni o ensomni d'un personatge.

03. ELS PERSONATGES.

Per a mostrar les diferents expressions dels personatges existeix el 25 ESSENTIAL EXPRESSIONS CHALLENGE (les 25 expressions essencials).

 

 

 

 

 

04. TEXTOS I SÍMBOLS GRÀFICS.

El text recull el diàleg i pensaments o paraules del narrador, hi ha representacions de sorolls.

Els diàlegs dels personatges, les frases dels personatges, es poden recollir a les vinyetes mitjançant els globus, que pot adquirir formes diverses, també amb significat divers, com segurament ja sabeu, i un apèndix indica el personatge que parla, anomenat cua o delta.

Les onomatopeies són paraules que tot i no reconèixer-les, tots entenem. Són transcripcions més o menys fidels de sons. Són onomatopeies per tant: ¡Tan, tan! Per descriure el sonar de la campana, ¡Boom! Per a una explosió ... Són molt abundants en les vinyetes; poden estar o no dins de globus i freqüentment, van acompanyades de línies cinètiques. Moltes d'elles provenen de l'anglès: Crack: fer fallida, cruixir. Splash: esquitxar, xipollejar. Click: sonar amb un o més cops. Sniff: ensumar. Glup: engolir, empassar ...

A més dels globus, en els còmics, podem trobar-nos amb textos que aclareixen o amplien la història i que es diuen cartel o cartutxos i que actuen com si fos la veu en off del narrador. Les cartel·les, generalment tenen formes geomètriques, freqüentment rectangulars, i se situen en els extrems de les vinyetes. Els cartutxos són un tipus de cartel que serveix d'enllaç entre dues vinyetes consecutives. També d'aquest element pot haver versions diferents, així, per exemple, si ens narra un esdeveniment molt llunyà en el temps, la cartel pot tenir forma de pergamí.

 

EL MEU COMIC

Per a fer el meu còmic, no m'he inspirat en cap altre estil. He volgut fer algo diferent i que a la vegada em fos còmode a l'hora de fer, ja que dibuixar no és el que millor faig. 
He creat un personatge senzill en una habitació, tot de color molt fosc i neutre. Aleshores per contrastar el fet de que gairebé no hi ha text, he creat una obra de color que entra per la porta, aquesta ombra omplirà de color tota l'habitació, incloent-hi el personatge.
Les expressions del personatge no són molt elavorades, però permeten entendre el que el personatge sent en cada moment.