Cinema

FITXA TÈCNICA: UN MOUNSTRUO VIENE A VERME

 

 

• Títol en el mercat local: Un monstruo vine a verme

• Títol original: A Monster Calls

• Altres títols - 

• Nacionalitat (-s).     Estats Units

                                   España

• Any de producció: 2016

• Empresa productora (-es): Universal Pictures International Spain

• Estudis de rodatge.

• Localitzacions: Ee.uu., España, Canadá, Gran bretaña

Professionals que hi han participat

• Director: Juan Antonio Bayona

• Productor:  Apaches Entertainment

                       La Trini

                       Participant Media

                       River Road Entertainment

• Guionista (-es). Altres (autor d'una obra adaptada, dialogista...)

-                   Patrick Ness (Autor de la novel·la)

Ajudant de direcció 

-       Jan Zalar

• Director artístic.

• Director de fotografia.

-       Oscar Faura

• Càmera (-es).

-       Hammudi Al-Rahmoun Font

• Tècnics de so.

-       Jorge Adrados

• Muntador.

• Efectes.

-       Mariano Alvarado

• Música.

-                   Fernando Velázquez

• Decorats.

-       Pilar Revuelta

• Vestuari.

-       Steven Noble

• Maquillatge i  Perruqueria: 

-       David Martí

-       Marese Langan

• Intèrprets.

-       Lewis MacDougall

-       Liam Neeson

-       Felicity Jones

-       Sigourney Weaver

-       Toby Kebbell

-       Geraldine Chaplin

Dades tècniques

• Durada: 1h 48min

• Any d'estrena: 7 de octubre de 2016

• Idioma original (-s). Anglès 

2.- Analitzar la pel·lícula

a) Context.

• Bio-filmografia de l'autor

-       Bayona va néixer a Barcelona. El seu pare era pintor, pintava pòsters de pel·lícules de cinema. Ha rodat pel·lícules com el Orfanato i Lo impossible. També ha guanyat goyas, un recent gràcies a la pel·lícula U”n monstruo viene a verme.” Va estudiar a l’escola ESCAC (Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluña).

b). Què hem vist?

Anàlisi de la història del film. Tema.

• Resum de l'argument general (d'allò que tracta el film). L'argument:

-       El film tracta sobre la vida d’un nen anomenat Conor O’Mallley que intenta escapar de la realitat i el patiment que aquesta li fa a través de la fantasia i la imaginació. Cada nit un monstre el visita i a través d’aquest fet ell intentarà acceptar  la malaltia de la seva mare. Aquest film es basa en una novel·la escrita per Patrick Ness. Aquest escriptor es va basar en el relat inacabat d’una persona que tenia càncer i volia transmetre les seves sensacions, però que no va poder acabar, així que el càncer forma una peça clau en l’argument de la història. 

• Enumeració de seqüències: delimitar parts. Nuclis argumentals.

-       La història comença en la nit on el monstre s’aixeca per visitar al nen. És a dir, en els seus malsons. A partir d’aquí es desenvolupa a partir de cada visita, on s’expliquen diferents aspectes del protagonistes. Es podria dividir en aquestes parts, delimitades per animacions. Aquestes parts constitueixen el fil de la narració  i és explicada a través de contes. Després , entre aquestes parts es pot veure el desenvolupament de el nen amb els altres personatges i amb les seves relacions, com amb la mare o l’àvia. El punt central és, doncs, el monstre i la narració a partir d’aquest.

FITXA TÈCNICA: BASQUIAT:

•  Títol en el mercat local. Basquiat

•  Títol original. Basquiat

•  Nacionalitat. Estats Units

•  Any de producció. 

•  Empresa productora. Miramax International

•  Localitzacions. Estats Units

Professionals que hi han participat

•  Director. Julian Schnabel

•  Productor.  Jon Kilik , Randy Ostrow , Sigurjon Sighvatsson

•  Guionista. Julian Schnnabel

•  Director artístic. C.J Simpson

•  Director de fotografia. Ron Fortunato

•  Tècnics de so. Charlie Parker, Tom Waits

•  Muntador.  Michael Berenbaum

•  Música. Charlie Parker, Tom Waits

•  Maquillatge.  Jennifer Aspinall

•  Perruqueria.  Wayne Herndon                        

• Intèrprets.  Jeffrey Wright (Jean Michel Basquiat.) , Michael Wincott (Rene Ricard.) , Benicio del Toro (Benny Dalmau.) , Claire Forlani (Gina Cardinale.) , David Bowie (Andy Warhol.) , Dennis Hopper (Bruno Bischofberger.) , Gary Oldman (Albert Milo.) , Christopher Walken (Entrevistador.) , Willem Dafoe (Electricista.) , Jean Claude La Marre (Shenge.) , Parker Posey (Mary Boone.) , Elina Lowensohn (Annina Nosei.) , Paul Bartel (Henry Geldzahler.) , Courtney Love (Big Pink.) , Tatum O’Neal (Cynthia Kruger.) , Chuck Pfeiffer (Tom Kruger.) , Rockets Redglare (Rockets.) , Esther G. Schnnabel (Esther Milo.) , Jack Schnnabel (Jack Milo.) , Lola Schnnabel (Jacqueline Milo.) , Peter MacGough (Peter MacGough.) , David MacDermott (David MacDermott.) , Michael Chow (Michael Chow.) , Stella Schnnabel (Stella.) , Vincent Gallo (Vincent Gallo)

Dades tècniques

• Procediment de sonorització. 

• Procediment de color.

• Tipus d'emulsió.

• Format de pantalla.

• Metratge.                                                                                  

• Tractament digital                                                                       

• Durada. 105 min

• Any d'estrena. 28 de noviembre de 1997

• Idioma original. Anglès

2.- analitzar la pel·lícula

a). Context.

La pel·lícula està basada en els anys 80 a Nova York.

b). Què hem vist?

A la Nova York dels anys 80 el controvertit pintor Jean-Michel Basquiat va exercir un paper significatiu en el món de l'art, passant de ser un jove desconegut que pintava graffitis a Brooklyn a convertir-se en un dels més controvertits i famosos artistes de la pintura contemporània mundial. Descobert per Andy Warhol, les seves exposicions es van convertir en un esdeveniment de l'escena artística novaiorquesa de l'època, i els seus quadres van ser adquirits per importants museus i col·leccionistes privats, mentre ell s'enfrontava a una espectacular i fulgurant fama que li va submergir en el món de les drogues; addicte a l'heroïna, l'artista va morir d'una sobredosi als 27 anys d'edat.

• Enumeració de seqüències: delimitar parts.

-       La primera part de la pel·lícula narra la vida que Basquiat tenia en els ambients més marginals de la ciutat, com vivia als carrers. Després explica la seva vida quan comença a tenir èxit en les galeries d’art. Finalment es veu la ultima part de la seva vida quan ja tenia un nom conegut i era un artista famós. 

Nuclis argumentals.

• Històries dins de la història general (successió d'esdeveniments

externs de l'argument).

-       Es tracten diferents narracions a dins de la pròpia història, que es relacionen amb la trama principal. Per exemple la relació entre Andy Warhol i Basquiat. També els problemes mentals que té la mare de l’artista també es presenten breument com a trama.

• La narració: resultat d'organitzar estructuralment l'argument

i la història en una sèrie de blocs narratius, al voltant d'un

o diversos protagonistes, de manera que la successió d'imatges

comuniqui alguna cosa determinada.

-       Tota la narració gira al voltant del punt del protagonista i del seu desenvolupament com a personatge. A partir d’ell van apareixent més personatges que sumen riquesa i context al argument. 

• Personatges principals. Qui són, què fan? Característiques físiques i

psicològiques.

-       Basquiat: és un home jove que viu al carrer a partir de la baralla que van tenir els seus pares. És artista urbà i a mesura que la seva fama va augmentant el seu caràcter i les relacions que manté amb la gent que l’envolta va canviant. 

-       Andy Warhol: Al film es mostra a l’artista en la etapa final de la seva carrera, el seu èxit i la seva fama ja existeix . El més destacable de la seva aparició en la trama és la relació que manté amb el protagonista, de mentor i protegit.

c) Com ho diu?

Anàlisi de l'estructura fílmica:

 

 

 SALVACIÓN

                                               

 

Directora: Denise Castro Palaudarias. 

Biografia del director: És directora, guionista i productora, ha estudiat a l'ESCAC el Grau Superior de Cinema i Audiovisuals en l'especialitat de Direcció (2002), el Postgrau de Guió de Llargmetratges de Ficció (2003) , el Màster de Direcció Cinematogràfica (2004) i el Màster Oficial de Cinematografia en l'especialitat de Direcció (2015). Ha dirigit i escrit diversos teasers (Salvación, Sangre Joven, Sol), curtmetratges (Vamp, V.I.T.R.I.O.L, Dos de Dos, I love U ...), i espots (Escac, Base Film Festival, Filmoteca, Time Out, Pueblo Español, Mostra Cinema Dones, appec). També ha treballat com a assistent de realització en diverses productores de publicitat (Piràmide, RCR, Ovídeo, Magnolia). I ha estat productora executiva de la pel·lícula d'Ángel Sala (Nunca he estado en Poughkeepsie) així com a directora de producció en diversos espots (Escac, Balañá, Appec). A l'ESCAC ha estat coordinadora dels esdeveniments culturals (Base Film Festival, Four Corners i Filmoteca), de Màsters i Postgraus (i professora de les pràctiques de direcció), del Curs Preparatori (i professora de l'assignatura Visionats) i productora externa de Escándalo Films / ESCAC Films. Actualment està treballant en la postproducció de la seva òpera prima SALVACIÓN (Escac Films) i en la de pel·lícula col·lectiva MANIAC TALES (Kandale Films).

Gènere: Fàntàstic, basada en fets reals.


Format de la pel·lícula: Llargmetratge.

Argument:

Salvació ens explica la història d'una noia, la Cristina, de 15 anys, que pateix un problema greu al cor iha de ser operada amb urgència. Quan arriba a l'hospital coneix a un noi que també està ingressat, a la mateixa planta que ella, però en una habitació més ample i molt misteriosa. Tot sembla anar bé fins que el sèrum comença a donar problemes sense cap motiu. La nena no sap molt bé què està passant i hi ha massa coses que no tenen explicació, fins i tot, cada vegada es possa pitjor... però ella té una gota d'esperança, doncs creu que podria salvar-se la vida si es converteix en vampir, com el Victor.

Recursos visuals (Justifica la resposta):

Plans: Podem trobar tota classe de plans, segons el que ens volen ensenyar. Desde primerísims plans de la cara de la Cristina, fins a plans generals d'ella mateixa amb la seva mare o en Victor.

Moviment de la càmera: El moviment de la càmare és molt sutil i bastant nul, normalment hi ha canvis de pla.

Posada en escena: La posada és molt bona, doncs normalment ensenyaven tota la habitació (perquè l'espectador vegi que l'acció es situa en un hospital). Hi ha molt atrezzo, que dóna més realisme a les escenes. Hi ha vegades que el personatge es troba d'esquenes a la càmera i ens porta cap a on ell va.

Actors:
Principals:
Marina Botí (Cristina)
Ricard Balada (Victor)
Laura Yuste (mare de Cristina)
Secundaris:
Metges, enfermeres...

Continuïtat: La escena no té molts flashbacks, encara que hi podem trobar algun en algun moment, primer ens mostren la Cristina a casa seva, portant una vida normal, i després a ella mateixa a l'hospital, tot és molt continu, sense molts salts en el temps.

Escenografia: Les escenes són fosques, per donar aquest "rotllo" misteriòs propi de la directora i deltema de la película, vol donar aquesta ambientació d'hospital i de fantasia. Hi ha molts plans i les escenes estàn gravades a un hospital a Martorell.

Recursos estilístics: La pel·lícula és bastant fosca de per si, els espais són sencills, i podem trobar diversos elements fantàstics (com les pastilles que roden soles pel terra). Hi ha molts canvis de plans i d'escena depenent del que volen transmetre en cada moment. La directora a donat el seu punt personal a tota la pel·lícula amb el tema que s'ha tractat.

Banda sonora: La banda sonora va ser composta especialment per a la pel·lícula, ens van explicar que van contractar un compositor que cobra una mica car, però que es va interesar pel projecte i es va voler ficar en ell, composant tota la banda sonora per un preu més assequible.

To del llenguatge: Durant la pel·lícula s'utilitza sempre un llenguatge molt col·loquial, escepte quan parlen els metges, doncs aquest utilitzen un llenguatge científic molt més culte.

Llum: La llum és escasa en certs moments de la pel·lícula, doncs l'ambient és molt "d'hospital" i de "conte de terror". La llum no és natural.

Color: Tota la pel·lícula té colors molts freds, per donar més dramatisme i fantasia. El llarmetratge està sotmès a un cert filtre que enfosqueig l'escena i li dóna més contrast als materials.

Vestuari: La roba de tots els personatges és molt confort i molt bàsica, per donar ambient de solitud, "tristesa" i "misteri". Es veuen als personatges vestits, la majoria del temps, amb els uniformes del'hospital i amb la roba típica dels malalts.

Tria un personatge i fes la descripció:

En Victor és un noi d'uns 18 anys que té anemia, està molt greu, encara que no ho sembli i no es mostri en tot el llargmetrarge fins al final. Aquest surt de la seva propia realitat creient que és inmortal, i que és un vampir. Aquest es passa tota la pel·lícula "manipulant" la Cristina, i dient-li que és un vampir, però tot això ho fa per agradar-li a ella, doncs veu a la seva motxilla porta un detall de uns llavis de vampir. Ell vol que la Cristina sigui com ell (un vampir) en un començament, però al final, quan aquest s'acaba enamorant de la Cristina, no vol que ella acabi tal com ell està: dèbil, quasi mort i sense alè. Es descobreix que no era un veritable vampir al final de la pel·lícula, quan aquest mor.

Tria una escena per explicar-la:

Hi ha una escena molt interesant pels efectes visuals que té, que és quan ve l'infermera i quasi descobreix a la Cristina a l'habitació d'en Victor, en aquell moment, perquè no la descobreicin, ell, que és un suposat vampir, l'alça en l'aire i la situa al sostre. Quan marxa l'infermera, El Victor la tora a deixar a terra i la Cristina es queda molt impresionada i comença a creure a en Victor quan aquest li diu que és un vampir i no por morir. A partir d'aquell moment, la Cristina comença a tenir sentiments per ell.

 

CORRENTS CINEMATOGRÀFICS

CINEMA D'AUTOR.

El cinema d'autor és el cinema en el qual un director crea la seva obra sense cap mena de limitació i això li permet plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. En el cinema d'autor, l'autor es reconeix per alguns trets típics de les seves obres.

És aquell en el qual el director plasma la seva visió particular no només del setè art sinó també del món on viu. Ofereix una visió del que vol criticar. O bé dóna un tractament "sui generis" a altres obres o temes molt utilitzats o de moda en els mitjans massius de comunicació. Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen i accepten, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica. Tanmateix molts altres autors els utilitzen com a paradigma i perduren en el temps en la consciència de l'espectador.

WOODY ALLEN: Allan Stewart Konigsberg, més conegut com a Woody Allen, nascut a Nova York, 1 de desembre de 1935, és un director, guionista, escriptor i actor estatunidenc. Ha filmat la major part de les seves pel·lícules a Nova York, la seva ciutat natal. És també clarinetista en una banda de jazz.

 

QUENTIN TARANTINO: Va néixer a Knoxville, Tennessee, 27 de març de 1963, és un director de cinema, guionista i actor estatunidenc. Es va fer conèixer a finals dels anys 80 gràcies a My Best Friend’s Brithday i va saltar a la fama gràcies a Reservoir Dogs i Pulp Fiction.

La fama prové gràcies al seu estil innovador, influït per l'estètica dels còmics, on la narració és sovint no lineal, amb diàlegs memorables i una important dosi de violència i sang sublimades estèticament i atenuades per un toc humorístic. 

 

 

DOGMA 95

És un moviment fílmic desenvolupat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic.Característiques 

-No hi ha ni decorat ni set. Per tant, els rodatges sempre han de tenir lloc en localitzacions reals.

-El so ha de ser en directe, no es grava ni es retoca per separat a la imatge.

-A l'hora de gravar la càmera ha d'estar e mà.

-La llum ha de ser natural.

-No hi ha ni efectes òptics ni filtres.

-No acostumen a aparèixer ni armes ni crims a escena.

-No són pel·lícules de gènere.

-La trama ha de ser en l'aquí i en 'ara.

-Als crèdits no apareix el nom del director.

-Acostuma a ser gravat en format 35mm.

STEVEN ANDREW SODERBERGH: Va néixer a Atlanta, Geòrgia, 14 de gener de 1963,és un productor cinematogràfic, guionista, director de fotografia, editor i director de cinema estatunidenc. Va guanyar l'Oscar al millor director el 2000 per la pel·lícula Traffic. 
Sexe, mentides i cintes de vídeo. La pel·lícula va guanyar la Palma d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Canes i es va convertir en un èxit comercial a nivell mundial i va contribuir enormement a la revolució de cinema independent dels anys 1990.

EL NEORREALISME: 

Neix a la Itàlia de la postguerra arrel de l'estat precari en que es troba el país i la concepció del cinema com una eina per ajudar a la societat. D'aquesta manera, la relació entre l'autor i l'espectador esdevindrà més propera, més íntima. El Neorrealisme és un corrent que està lligat a una situació geogràfica concreta i que sense els esdeveniments donats en tal lloc probablement mai hauria existit. Els metratges neorrealistes parlen de l'ocupació nazi a Itàlia i com es va viure aquesta i la postguerra.

ROBERTO ROSSELINI: Roberto Rossellini neix a Roma, 8 de maig del 1906 i va morir el  3 de juny del 1977, va ser un director de cinema italià, un dels més importants del moviment conegut com a neorealisme italià.

 

 

NOUVELLE VAGUE I EL FREE CINEMA:

Va ser un moviment cinematogràfic britànic que va néixer els anys 1950 i es prolongà fins a la dècada dels 1960 i que es caracteritzava per implementar una estètica realista en el cinema de ficció i documental ocupant-se de retractar històries creades a partir d'allò que és quotidià i compromès amb la realitat social de llavors, essent una reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood i a la dramatúrgia britànica. El moviment fou influenciat per la Nouvelle Vague francesa.

Busca, seguint la línia del cinema documental i del neorealista italià, apropar-se als éssers anònims de la societat, mitjançant un tipus de cinema rodat amb petits equips i al marge dels estudis, amb un cost inferior al d'un simple noticiari i emprant-hi la música de jazz per les seves bandes sonores.

KAREL REISZ: Karel Reisz va néixer el 21 de juliol del 1926, Ostrava, Txecoslovàquia i va morir el 25 de novembre del 2002, Londres, va ser un director de cinema britànic d'origen txecoslovac. El seu primer curtmetratge: Momma don't allow, codirigit per Tony Richardson, fou inclòs en la primera exhibició de Free Cinema al National Film Theatre el febrer del 1956. Un altre dels seus primers treballs fou el documental We are the Lambeth boys sobre un club de nois al sud de Londres. Aquest documental representà el Regne Unit al Festival Internacional de Cinema de Venècia.

CINEMA SOVIÈTIC:

El cinema soviètic va ser un moviment cinematogràfic que va aparèixer l’any 1922 i 1991 a la Unió Soviètica. Cal destacar que va ser just després de la revolució de 1917 i que per tant les seves temàtiques van estar realment influenciades.

Cal diferenciar l'abans i el després d'aquest moment a la Unió Soviètica. El moment prerevolucionari era destacada pels Tzars, l'imeri defensava la burocràcia, no existien classes mitjanes. A partir de les idees liberals i revolucionàries es va aconseguir una revolució la qual va donar lloc a una etapa transitiva i de canvis. En aqeull moment, el 80% de la població russa no era molt culte i per aquesta raó el cinema, junt amb la ràdio era un bon medi de comunicació i d’entreteniment. És més, es considerava que el cinema era fonamental per transmetre la proaganda del nou estat.

LEV KULEIXOV: Lev Kuleixov, en rus va néixer a Tambov, 31 de desembre de 1899 i va morir a Moscou, 29 de març de 1970, va ser un director de cinema rus.

Estudiava pintura artística, però als disset anys fou introduït en el món del cinema per Chanzkonkov i treballà d’assistent i guionista d’Ievgueni Bauer, trobant en el setè art la seva verdadera vocació.

 

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CINEMA ESPANYOL

La història

Al 1895, es va fer la primera projecció de cinema Espanyol, i va tenir lloc a Barcelona. 

Al 1928, a Madrid, es va fundar la primera companyia cinematogràfica espanyola, i la ciutat es va convertir en el centre de la industria del cine. Les pel.lícules èpiques  i històriques eren les més populars i comuns, i van dominar el mercat  fins la dècada del 1960.

Al 1931, es va introduir el soroll en algunes produccions extrangeras, i va afectar greument la industria del cine espanyola, ja que només es va estrenar una pel.lícula aquest any. Va aparèixer Cifesa (Companyia Industrial del Film Espanyol S.A.), que va introduir el soroll a la industria del cine Espanyol, i va esdevenir la major productora cinematogràfica del país.

Al 1974 es va produir Don Quijote de La Mancha, va ser la pel.lícula més elaborada i detallista fins al moment.
Al final de la dècada del 1930, durant la Guerra Civil Espanyola, va aparèixer la propaganda i la censura a cinema espanyol, de manera que molts actors van haver d'exiliar-se. 

Entre els anys 50 i 70, es van fer moltes coproduccions amb França i Itàlia sobretot, i això va provocar una gran desenvolupament artístic. I també es van duu a terme grans produccions al país, com El Cid, La Caído el Imperio Romano i Lawrence de Arabia.

Al 1975, amb el  final de la dictadura de Franco, la censura va disminuir i es van començar a fer pel.lícules de temes polèmics durant el període conegut com "La Movida".
De manera que podem dir que la Democràcia a Espanya ha permès que les pel.lícules evolucionin i es vagin adaptant als canvis. S'ha donat a conèixer basicament per:

• Els melodrames de Almodóvar i Alex de la Iglesia.
• L'humor negre de Santiago Segura.
• I la versatilitat de Amenábar.

Més recentment, s'estan produint a Espanya pel.lícules angleses amb estrelles de nivell mundial i grans pressuposts. No obstant això algunes pel.lícules famoses en castellà també han aconseguit mantenir una posició a nivell internacional i aterrar a la llista de les pel.lícules en Espanyol més vistes a EE.UU .

El cinema espanyol segueix evolucionant i adaptant-se als temps.

Pel.lícules

BIENVENIDO MR MARSHALL:

És una pel·lícula espanyola de 1953, dirigida per Luis García Berlanga. Aquesta parla de un petit poble, Villar Del Río que en poc temps arribarrà gent de Amèrica per ajudar-los al desenvolupament despres de la II Guerra Mundial, però desprès de preparar-se durant temps aquesta visita no arriba.

MUERTE DE UN CICLISTA:

És una pel·lícula dirigida per  Juan Antonio Bardem, la pel·lícula tracta de un professor d'universitat i  una dona casada de l'alta burgesia que és la seva amant,aquests atropellen accidentalment a un ciclista. Espantats de que es descobreixi l'adulteri, decideixen marxar correns i deixar al ciclista allà.

EL ESPÍRITU DE LA COLMENA:

Va ser dirigida per Víctor Erice al 1973. Es desenvolupa el 1940. Ana, que té 6 anys d'edat, és una noia tímida, que amb els seus pares Fernando i Teresa, viu en un casal d'un poble aïllat. La pel·lícula tracta de la seva fascinació per a la pel·lícula de terror americana que data de 1931,Frankenstein. El llargmetratge explora igualment la seva vida familiar i escolar.

MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS:

És una pel·lícula de Pedro Almodòvar, del 1988, Ivan i Pepa, dos actors de doblatge, posen la seva veu a les grans estrelles del cinema i es juren amor etern cada matí en la penombra de l'estudi. Però Ivan abandona de sobte Pepa. Aquesta portarà la seva investigació i descobrirà la doble vida de l'home que estima.

                                           

EL DIA DE LA BESTIA:

Pel·lícula dirigida per Àlex de la Iglesia al 1995, Àngel Berriatúa, un sacerdot basc del Santuari d'Arantzazu, creu haver trobat el missatge secret de l'Apocalipsi segons Sant Joan. Aquest missatge és que l'Anticrist naixerà el 25 de desembre de 1995 a Madrid. Convençut que ha d'impedir aquest naixement satànic, el capellà s'uneix a un aficionat al death metal, José María,, per a intentar per tots els mitjans trobar el lloc de Madrid en el qual tindrà lloc l'esdeveniment.

LOS LUNES AL SOL:
Pel·lícula de Fernando León de Aranoa del 2002,  anys després de la reconversió industrial de Vigo i les protestes massives pels acomiadaments, diversos d'aquests aturats viuen el dia a dia. El fracàs tinta les seues figures i la situació es torna cada vegada pitjor. Així transcorre la seua vida, sense treball, tombant-se els dilluns al sol.

[REC]:

És una pel·lícula de terror del 2007 dirigida per Jaume Balagueró i per Paco Plaza. REC gira entorn d'una periodista de televisió, Àngela, i el seu càmera, Pablo, el qual mostra un torn de nit en un parc de bombers de Barcelona. El parc de bombers rep una trucada d'una dona gran, atrapada a casa seva. Quan la parella arriba i els bombers i la policia derroquen la porta, de cop i volta la dona ataca i mossega un dels policies, i es descobreix que una desconeguda i virulenta malaltia infecta a la gent, convertint-los en caníbals. La policia i els militars tanquen l'edifici i l'equip de càmera queda atrapat a dins, gravant constantment tot el que succeeix.

BLANCANIEVES:

És una pel·lícula espanyola de 2012 dirigida per Pablo Berger, ambientada a Espanya durant els anys 20. Blancaneus és Carmen, una bella jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra Encarna. Fugint del seu passat, Carmen emprendrà un apassionant viatge acompanyada pels seus nous amics: una troupe de Nans Toreros.

 

EL NOSTRE CURT

A partir d'aquest període del del cinema a Espanya, hem escollit una de les pel.lícules per tal de fer un curtmetratge que representés l'estil d'aquesta. Per això hem triat la pel.lícula RECº , després de mirar-la i observar els detalls, hem decidit gravar el nostre curt d'una manera lo més semblant possible, utilitzant una càmera de poca qualitat i sense tenir en compte cap mena de plans o efectes visuals, hem volgut gravar la realitat, de manera que tampoc hem utilitzat un diàleg molt pautat, ha estat tot molt improvitzat.

CARTELL

 

STORYBOARD

 

   

   VIDEO

 

 

ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS:

Visionar alguns exemples de les pel·lícules dels germans Lumière i comentar-les.

Per a rodar aquesta pel.lícula s'utilitza un únic pla i una càmera rígida. Com es pot veure és en blanc i negre, també estan gravades sense so i a l'exterior. L'únic so que hi ha és el de la música utilitzada.

Eren les primeres pel.lícules que s feien, de manera que per flata de recursos no es podien fer millor.

Decidiu el gènere cinematogràfic de cada imatge.

1:Musical

2:Drama

3:Thriller

4:Quotidià

5:Western

Llegiu la sinopsi següent i digueu quins gèneres cinematogràfics podria respondre el film.

En aquest fragment podem deduir que la pel.lícula tindrà diferents gèneres, entre els quals Fantàstic, Ciència-ficció, romanticisme, i drama.

A partir d'aquests cartells de pel·lícules feu una breu sinopsi del que podria ser-ne l'argument.

1- és una pel.lícula on hi ha una relació amorosa entre dos personatges, el protagonista s'enamorara d'una noia.

2_és una pel.lícula de crim, suspens... Ha hagut un assassinat i una de les agències més importants de Nova York està investigant per a descobrir els culpables. Apareixen diferents situacions o escenes on els personatges es juguen la vida.

3- es tracta d'una pel.lícula rodada a Manhattan, alla apareix un monstre per la nit i canviarà la vida de tota la població de la ciutat. Ja que intenta apoderar-se de tot.

CIUTADÀ KANE ANÀLISI DE LA PEL.LÍCULA

Director: Orson Welles

Biografia del director: Welles va néixer a Kenosha, Wisconsin. Després d'estudiar amb professors particulars, ingressà a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolupà les seves inquietuds teatrals com a actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marxà a Irlanda amb la intenció de dedicar-se a la pintura, però fent-se passar per més gran, debutà professionalment com a actor al teatre Gate de Dublín amb l'obra Suss the jew. De nou al seu país, formà part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debutà a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, muntà dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fundà la seva pròpia companyia, Mercury, amb la qual muntà sis obres fins a 1939. El 1946 va estrenar-se La volta al món en vuitanta dies, la seva adaptació de la novel·la de Jules Verne, musicada per Cole Porter.
A partir de 1937 esdevingué un reconegut actor radiofònic gràcies al seu personatge de L'ombra, però es féu famosa l'emissió en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels mons de H. G. Wells. La dramatització de l'obra fou tan realista que va generar en els oients la creença que realment s'estava produint una invasió marciana, estenent-se el pànic a part de la població. Davant tals successos l'autor va haver de fer unes manifestacions en públic explicant que la realització del programa tan sols tenia com a objectiu l'entreteniment de l'audiència.

Aquests èxits van fer que Hollywood es fixés en ell i pel juliol de 1939 hi anà per signar contracte amb la productora RKO. Després de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estrenà el seu primer film com a director, actor, coguionista i coproductor, el famòs Ciutadà Kane. A aquest seguiren, com a director, i la majoria també com a actor, els films: Els magnífics Amberson (1942), És tot real (1942-43, documental inacabat), El desconegut (1946), La dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Othello (1952), Mr. Arkadin (1955), Touch of Evil (1958), Don Quixot (1960, inacabat), Le Procès (1962), Chimes at Midnight (1966), Una història immortal (1966), F. for Fake (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat).

Com a actor va tenir una decisiva participació en El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, però en la qual la seva influència en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-1947), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqués a Europa, on tornà al teatre, per darrer cop, en una versió de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedicà a interpretar personatges secundaris en pel·lícules no gaire interessants per tal de finançar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985.

Gènere: Drama, misteri. 

Corrent cinematogràfica o moviment: 

Format de la pel·lícula : 

1.Argument :

L'obra tracta sobre la vida d'un important empresari estatunidenc Charles Foster Kane, interpretat pel mateix Welles, des dels inicis fins a la culminació del seu imperi format per una important cadena de diaris, una xarxa d'emissores de ràdio, dos sindicats i una inimaginable col·lecció d'obres d'art. Orson Welles es va basar en la vida de l'empresari de la comunicació William Randolph Hearst. El film comença amb la mort del magnat nord-americà l'última paraula del qual és "Rosebud". Tota l'opinió pública es queda intrigada per descobrir el significat d'aquesta paraula i un grup de periodistes disposats a investigar fan un recorregut per la vida de l'empresari per tal d'esbrinar-ho.

És una pel·lícula que tracta sobre la supèrbia i la ignorància, però sobretot, sobre el poder i la influència que té sobre la societat els mitjans de comunicació. A més, és un estudi sobre el subjectivisme humà en el coneixement i la constatació de la impossibilitat del coneixement absolut.

• Director: Damien Chazelle
• Productor: David Lancaster, Michel Litvak, Jason Blum.
• Guionista (-es): Damien Chazelle
• Assessor (-s): Arek Bagboudarian.
• Director artístic: Hunter Brown
• Director de fotografia: Sharone Meir
• Càmera (-es): Jaswinder Bedi
• Tècnics de so: Lauren Hadaway
• Muntador: Tom Cross
• Altres tècnics.
• Efectes: Zak Knight
• Música: Justin Hurwitz
• Decorats: Karuna Karmarkar
• Vestuari: Lisa Norcia
• Maquillatge: Heather Plott
• Perruqueria: David Larson • Intèrprets: Miles Teller (Andrew Neiman), J.K. Simons (Terence Fletcher), Paul Reiser (Jim Neiman), Melissa Benoist (Nicole), Austin Stowell (Ryan Connolly), Nate Lang (Carl Tanner), Chris Mulkey (Oncle Frank), Damon Gupton (Sr.Kramer), Suanne Spoke (Tieta Emma), Jayson Blair (Travis), Kofi Siriboe (Greg), Kavita Patil (Sophie), Michael Cohen, April Grace (Rachel Bornholdt), Henry G. Sanders (Red Henderson).

 

WHIPLASH ANÀLISI DE LA PEL.LÍCULA

Referències

• Títol en el mercat local: Whiplash
• Títol original: Whiplash
• Altres títols: ---

• Nacionalitat (-s): EUA
• Any de producció: 2014
• Empresa productora (-es): Bold Films, Blumhouse Productions, Right of Way Films

• Estudis de rodatge: Teatre Orpheum, Hotel Barclay i Palace Theater.
• Localitzacions: Los Angeles, Estats Units.

Professionals que hi han participat

Dades tècniques:

• Procediment de sonorització:Dolby Digital Sorround
• Procediment de color: en color. Freds i foscos en general.
• Tipus d'emulsió: digital
• Format de pantalla: 2,40:1
• Metratge: no te metratge • Tractament digital: Canon H.264 (1080p/24) (source format) (some shots) Digital Intermediate (2K) (master format • Durada: 106 minuts
• Any d'estrena: 2014
• Idioma original (-s): Anglès. 

Context:

• Bio-filmografia de l'autor:

El debut de Chazelle com a escriptor i director va ser la pel·lícula de Guy and Madeline on a Park Bench. Va compartir crèdit guió amb el director Ed Gass-Donnelly a L'últim exorcisme Part II, de 2013. També se li atribueix com el guionista de Grand Piano de 2013. Chazelle ha declarat en entrevistes que ell estava treballant com un «escriptor de lloguer 'però tenia l'ambició de dirigir el seu propi guió». Chazelle descriu Whiplash com una reacció per escrit a estar atrapat en un altre guió. "Només vaig pensar, això no funciona, deixa posar-ho de distància i escric aquesta cosa sobre ser un baterista de jazz a l'escola secundària." Va afirmar que inicialment no volia mostrar el guió res més, ja que em sentia massa personal, i "El vaig posar en un calaix".

ANÀLISI DE LA PEL.LÍCULA

La pel.lícula, tracta sobre un jove de 19 anys que viu amb el seu pare, anomenat Andrew Neiman. És un apassionat de la bateria, i està estudiant al prestigiós conservatori Shaffer a Nova York. El seu somni és aconseguir ser un dels grans, com Buddy Rich. Tot canvia en el moment en que ell aconsegueix entrar a la banda de Jazz del professor Terence Fletcher, considerada una de les millors i a la que ell es moria de ganes d'anar. Però resulta que el director és lo pitjor que podria haver trobat, és un home molt amable des de fora, que és capaç de convencer a qualsevol amb el seu encant, però realment és una mala persona, que fereix psicològicament als seus alumnes i fins hi tot els agredeix.

El film està basats en fets reals, en una experiència pròpia del director. Chazelle, era bateria en una orquestra de jazz d'un institut, que era més aviat l'estil d'un conservatori, el sentiment que més experimentava era de por de fallar, de forma més aclaparadora, por de la seva directora d'orquestra. És així com és va poder inspirar per a crear el personatge de Terence Fletcher.