Glossari

PERFORMANCE


 
VIDEO I IMATGE

ANGLE ENQUADRAMENT:és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

ANIMACIÓ: és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una.

AUTÒMAT: és una màquina que funciona de manera automàtica, sense intervenció de persones.

CÀMERA FIXA: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

CÀMERA OBJECTIVA: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.

CÀMERA SUBJECTIVA: Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge.

CAMP: tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

CARACTERÍSTIQUES OBJECTIVES: Qualitats que no estan influenciades per l'opinió personal.

COMPOSICIÓ: és, en arts visuals, el resultat d'ordenar els elements visuals bàsics de l'obra d'art per a expressar idees i sentiments.

 CONTINUÏTAT: relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…) per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador. Quan això no passa es parla d’error de raccord. Generalment l’espectador no se n’adona perquè està pendent de la trama, a menys que sigui molt greu.

CONTRALLUM: el focus instal•lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

DIAFRAGMA: element de la càmera que perfet regular el pas de la llum.

DISTANCIA FOCAL: distància entre l'objectiu de la càmera i l'objecte fotografiat.

EDUCACIÓ DE COMUNICACIÓ:

EMPLAÇAMENT EN CINEMA:

EMPLAÇAMENT EN TELEVISIÓ:

EMULSIÓ: és una fina capa sensible a la llum sobre un suport com vidre, cel·lulosa o polièster. L'emulsió fotogràfica és la base d'una pel·lícula o placa fotogràfica.

ENQUADRAMENT: posició de la que està emmarcada una imatge.

FORA DE CAMP: elements o acció que hi ha fora del camp de visió de la càmera.

GUIÓ:

LLUM CONTRAPICADA: des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel•lícules de terror.

LLUM CREUEADA: entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

LLUM FRONTAL: situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

LLUM LATERAL: remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

LLUM PICADA: és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

METRATGE: longitud o extensió d'un film o de qualsevol de les seves parts, expressada en metres.

MOVIMENT DE CÀMERA: panoràmica, moviment lliure amb intenció expressiva (per provocar sensacions a l’espectador)

MOVIMENT LLIURE: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

MUNTATGE ALTERN: consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

MUNTATGE DIALÈCTIC:  és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions. Es tracta d’obligar l’espectador a participar fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu. L’associació entre dues imatges  provoca una tercera reacció associativa en la ment de l’espectador, es tracta d’un muntatge basat en la dialèctica marxista.

MUNTATGE PARAL.LEL: dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

MUNTATGE: combinació de diferents plans.

PANORÀMICA: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

PLA: punt de vista del qual es fa una imatge.

PLA AMERICÀ: mostra figura de genolls fins a dalt.

PLA CONTRAPICAT: és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.

PLA DE DETALL: es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

PLA GENERAL: és aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

PLA INCLINAT: quan la posició de la càmera no es vertical.

PLA MIG: figura humana tallada per el pit o per la cintura.

PLA NORMAL: és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra, com en el cinema japonès clàssic.

PLA PICAT: és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

PLA SEQÜÈNCIA: és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. És per això que el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.

PLA ZENITAL:és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

POSTPRODUCCIÓ:

PRIMER PLA: mostra una part determinada del subjecte, rostre sencer o una part de la figura humana.

PROFUNDITAT DE CAMP: distància entre objectes d'una imatge, els quals són enfocats en el mateix enquadrament.

PUNT DE VISTA: càmera subjectiva.

SEGMENTACIÓ:

TRAVELLING: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

VIDEO MAPPING: és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat.

PUBLICITAT

ADVERGAMING: és la pràctica d'usar videojocs per publicitar una marca, producte, organització o idea.

ANUNCI: suport visual, auditiu o audiovisual de breu duració que transmet un missatge, generalment centrat en una idea o un fet concret, amb objectius publicitaris.

ANUNCIANTS: persona natural o jurídica en l'interès de la qual es realitza la publicitat.

BRIEFING: derivatiu de l'adjectiu brevis ( vegeu brief ( adj. ) ) és un anglicisme emprat en diversos sectors com poden ser el publicitari, el disseny, el subaquàtic ( busseig ) i l'aeronàutic , sobretot el militar.

CAMPANYA PUBLICITÀRIA: grup de idees o creacions que es realitzen amb l'objectiu de vendre un producte o serveis a partir de cridar l'atenció o interés a un grup de persones.

CLIENT: persona que usa habitualment els serveis d'un professional o que compra un producte en concret o en un lloc concret.

COL.LOCAR PRODUCTES A LA MENT: fer que la gent tingui coneixement de l'existència d'un producte.

COMPETENCIA:  Rivalitat per un mateix interés.

CONTRABRIEFING: és l'agencia de publicitat que et retroba amb la teva marca, per a que puguis connectar amb el teu públic. T'ajuda a observar des de més punts de vista per a crear el teu propi llenguatge. Perquè, a vegades, han de tornar a mirar per veure realment.

CREAR NECESSITAT: donar al espectador la necessitat de comprar el producte o servei anunciat.

CREATIUS: persones encarregades de crear anuncis publicitaris, cartells...

DECODIFICAR MISSATGES: entendre el significat real.

DEPARTAMENT CREATIU: grup de persones que creen campanyes de publicitat utilitzant la seva creativitat i sense perdre de vista els objectius plantejats per els clients.

ESLÒGAN: s'entén com a frase identificativa en un context comercial o polític (en el cas de la propgaanda), i com a expressió repetitiva d'una idea o d'un propòsit publicitari per resumir-ho i representar-lo en una dita.

ESPOT: Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals.

ESTERIOTIPS: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.

ESTUDI D'OPINIÓ: estudi realitzat per ha saber quins són els pensaments dels consumidors sobre algun producte.

ESPECTADOR: persona que assisteix com a públic a un espectacle o treball i que, com a subjecte que rep el treball d'aquesta obra, és en relació estreta amb l'autor que hi dedica el seu esforç perquè l'apreciï

GRAELLA DE PROGRAMACIÓ:

HÀBITS DE CONSUM:

IMATGE DE MARCA: es la percepción de la identidad de la marca en la mente de los consumidores y se puede definir como: “El conjunto de representaciones mentales, tanto cognitivas como afectivas, que una persona o un grupo de personas tiene frente a una marca o una empresa.

In-game

INTERSECCIONS:

JINGLE:

LOGOTIP:

MARCA: signe o conjunt de signes que identifica una empresa, un producte o un servei i el distingeix d'altres.

MARQUETING: aplicació d'un conjunt de tècniques planificades, coherents i dinàmiques per obtenir un procés eficient de producció, distribució i venda de productes o de serveis.

MERCAT:

METÀFORES:

MIRADA CRÍTICA:

MITJANS:

PLANNER: és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.

PUBLICISTA:

PUBLICITAT:

PUBLICITAT AGRESSIVA:

PUBLICITAT EMOCIONAL : estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.

TARGET: Grup objectiu al qual està dirigit una campanya publicitària.

TENDÈNCIES:

TERRITORI D'UN PRODUCTE:

VALOR AFEGIT:

VALOR DE MARCA:

DISSENY

TIPOGRAFIA: és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

FAMÍLIA TIPOGRÀFICA: És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

TIPUS: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.

FONT: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

CARÀCTER: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

ALÇADA: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.

ALÇADA DE LES MAJÚSCUES:és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.

LÍNIA BASE: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.

COS: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.

REBAVA: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro.

ASTA: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.

ASCENDENT: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).

DESCENDENT: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)

ASTA MUNTANT: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)

ASTA ONDULADA: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)

ANELL: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)

BARRA: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)

TRAU: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.

BLANC INTERN: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.

BRAÇ: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)

VÈRTEX: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)

CARTELA: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.

CUA: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)

CUA CORBA: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)

ORELLA: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)

TERMINACIÓ, SERIF O GRACIA: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.

INCLINACIÓ: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.

TIPUS LLETRES

ROMA ANTIGA: La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.

ROMANA MODERNA: Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacions rectes i astes molt contrastada.

PAL SEC: Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.

EGÍPTICA: Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.